Aleshores...què és l'enllaç intermolecular?

Quan les substàncies es troben en estat líquid o sòlid les molècules que les formen es troben a distàncies molt curtes entre si, aquestes condicions es presenten forces d'atracció molecular o enllaços intermoleculars la intensitat depèn del tipus de molècula, és a dir són polars o apolars. 

A partir d'aquest tipus d'interaccions es pot explicar la variació de les propietats dels líquids com el punt d'ebullició, pressió de vapor, viscositat i calor de vaporització. Així com també es relacionen en forma directa amb algunes propietats dels sòlids com el punt de fusió i calor de fusió.

A continuació tractem cada un d els enllaços intermoleculars:

L'enllaç dipol-dipol consisteix en una força d'atracció elèctrica entre els pols oposats de les molècules polars ia diferència de l'enllaç iònic, a l'enllaç dipolo- dipol els signes (+) i (-), representen només "càrregues parcials" divideixo a un moment bipolar resultant i cada molècula.

Els enllaços pont d'hidrogen són un cas especial d'enllaç dipolo- dipol molt forts. Els enllaços pont d'hidrogen es formin entre molècules polars que tenen hidrogen unit a qualsevol dels tres elements petits (del segon període de la taula) d'alta electro negativitat que són F, O i N és a dir, les molècules que s'atrauen per enllaç pont d'hidrogen presenten enllaços intraatómicos d'alta polaritat.

Pont d'hidrogen en les molécules d'aiguaImatge Google etiquetada per reutilitzación

Una altra força d'atracció que es presenten en les molècules es diuen enllaç mitjançant LES FORCES DE LONDON aquesta força consisteix en una força d'atracció elèctrica molt feble entre dipols no permanents, és a dir entre dipols instantanis o un dipol induït corresponents a dues molècules que es troben molt molt properes.

Després d'haver estudiat aquests tipus d'enllaç intermoleculars podem afirmar que l'enllaç pont d'hidrogen és més fort que el dipol-dipol i aquest al seu torn més fort que el de força de London

Què fa que els enllaços metàl.ics siguen tan forts?

Ara seguim el nostre blog amb l'enllaç metàl·lic: és un enllaç que es dóna entre metalls.

A aquest enllaç els electrons de valència es desprenen dels seus àtoms i queden lliures per moure i desplaçar-se per tota la xarxa cristal·lina en forma caòtica o l'atzar, formant així un mar d'electrons que envolta els cations metàl·lics.

Els àtoms metàl·lics, en perdre els seus electrons de valència queden carregats positivament, sorgint així una gran força elèctrica d'atracció entre els cations i el mar d'electrons, que és la responsable que els metalls tinguen en general alta resitència mecànica i siguen en general bons conductors de l'electricitat.

Imatge Google etiqutda per reutilització

L'enllaç metàl·lic és característic dels elements metàl·lics.

Els metalls posseeixen algunes propietats característiques que els diferencien dels altres materials. Solen ser sòlids a temperatura ambient, excepte el mercuri, i tenen un punt de fusió alt. Els metalls generalment presenten brillantor i són mal·leables.

Pel que fa a l'enllaç covalent...

Gilbert Newton LewisImatge Google etiquetada per reutilització

En un enllaç covalent es dóna entre dos no metalls en el qual es produeix compartició d'electrons, per poder assolir l'octet. 

A principis del segle XX, Gilbert N. Lewis va estudiar amb detall aquest enllaç i va inventar els símbols Lewis i estructures Lewis per representar els enllaços.

Què és un símbol Lewis?

És un símbol químic, que representa un nucli amb els seus electrons interns i al voltant punts o aspes que representen als electrons externs o electrons de valència.

Què és una estructura Lewis?

És una combinació d'elements Lewis que representa la transferència o compartició d'electrons en un enllaç químic.

En l'enllaç covalent entre l'oxigen i l'hidrogen, aquest últim té un parell enllaçant amb el que la seva configuració electrònica arriba a ser com la de l'Heli (He), i l'oxigen (O) amb dos parells enllaçants arriba a la configuració electrònica del Neó (Ne).
Si bé l'enllaç covalent hi ha compartició d'electrons, aquests passen més temps prop del nucli més electronegatiu, és per aquesta raó en les molècules es formen els dipols.

En contrast amb la molècula polar podem trobar a la molècula apolar. Com el hidrogen:

Molècula apolar de H2Imatge Google etiquetada per reutilització

I per aquesta diferència entre molècules polars i apolars; diverses substàncies com l'aigua i l'oli no poden barrejar - ja que l'aigua és polar i l'oli és apolar. "El semblant dissol al semblant".

Per a alumnes avançats:

També existeixen altres tipus d'enllaços covalents com els enllaços coordinats que es dóna quan un dels àtoms contribueix amb dos electrons en l'enllaç i un cop format l'enllaç no es pot diferenciar entre l'enllaç coordinat i l'enllaç covalent normal.

Un altre tipus d'enllaç que podem trobar és l'enllaç múltiple, aquest tipus d'enllaç es dóna entre dos àtoms que comparteixen més d'un parell enllaçar-, els enllaços múltiples poden ser dobles o triples. Com a exemple podem posar a les molècules de nitrogen (N2) i oxigen (O2).

Per donar una bona estructura Lewis de les molècules a continuació donarem els passos a seguir:

1- Determinar el nombre total d'electrons de valència en l'estructura.

2- Identificar l'àtom o els àtoms centrals i els àtoms terminals.

3- Escriure un esquelet estructural adequat i una els àtoms de l'esquelet mitjançant enllaç covalents simples (un sol traç).

4- Per cada enllaç de l'esquelet, resti dos electrons del nombre total d'electrons de valència.

5- Amb els electrons de valència restants completi primer els octets dels àtoms terminals i després completi les octets de l'àtom o àtoms centrals.

6- Si fins i tot després del pas 5, cal un octet a un o més àtoms centrals, desplaci electrons dels parells solitaris dels àtoms terminals formant enllaços covalents múltiples amb els àtoms centrals.

Molècula de trifluorur de nitrògen
Imatge Google etiquetada per reutilització

Ara analitzarem les propietats generals dels enllaços covalents:

- A temperatura ambient poden ser sòlids, líquids o gasosos.

- Posseeixen unitats discretes i amb una composició atòmica definida i constant anomenada molècula.

- Són mals conductors elèctrics en qualsevol estat físic, fins i tot dissolts en aigua.

- Són tous (baixa duresa).

- Posseeixen punt de fusió baix i són menys solubles

Com és el enllaç iònic?

Podem observar que l'oxigen guanya dos electrons i arriba a la configuració del gas noble Neó (Ne) i el magnesi perd dos electrons i arriba a la configuració del Neó (Ne); llavors podem concloure que a l'enllaç iònic, l'octet s'aconsegueix amb guany i pèrdua d'electrons.

Un exemple molt conegut de enllaç iònic es clorur sodic (sal comuna) en el que el sodi perd un electró i el clor el guanya i tots dos aconsegueixin vuit electrons en l'última capa electrònica, com els gasos nobles. 

Ara analitzem algunes característiques dels compostos iònics:

1.- A temperatura ambient són sòlids d'alta duresa (alta resistència a ser ratllat per un altre), mals conductors elèctrics i solubles en dissolvents polars com l'aigua.

2.- Són fràgils i trencadissos (es trenquen fàcil per acció de forces externes).

3.- Fosos o dissolts en aigua són bons conductors elèctrics.

4.- Són sòlids cristal·lins, perquè els ions es distribueixen regularment en espai tridimensional, formant cel·les unitàries que són figures geomètriques regulars.

¿Perquè es reubiquen els electrons de valència?

Imatge Google etiquetada per reutilització

Respondrem aquesta pregunta dient que tots els elements químics del grup VIII A són els més estables, aquests elements se li coneix com els gasos nobles o gasos inerts; se'ls coneix així perquè gairebé mai reaccionen i són molt estables a causa que tenen 8 electrons de valència.

 Per aquesta raó, els àtoms a enllaçar reubiquen els seus electrons de valència i tracten de tenir 8 electrons en el seu últim nivell.

A aquest procés de tractar de tenir 8 electrons en l'últim nivell se li coneix com la regla de l'octet.

Imatge Google etiquetadaper reutilització

En conclusió en un enllaç químic es produeix compartició perduda i reubicació d'electrons de valència per assolir la configuració d'un gas noble.

Si bé els àtoms s'enllacen per assolir estabilitat, aquests poden formar tres tipus d'enllaços químics que tot seguit,  coneixerem als següents entrades.

ENLLAÇ QUIMIC

En la nostra vida diària observem una gran quantitat de fenòmens, com ara quan posem aigua en estat líquid al congelador aquesta passa a aigua en estat sòlid (gel), o al escalfar l'aigua, aquesta bull i passa a l'estat de vapor.

Una altra experiència que de segur hem pogut apreciar és que quan ajuntem aigua i oli aquests no aconsegueixen barrejar-se i se separen en dues fases col·locant-se per si només l'oli a la part superior.

Aquests i molts fenòmens es poden explicar-se a través de la teoria del ENLLAÇ QUÍMIC, però per poder entendre aquesta teoria hem de tenir ben en clar alguns conceptes importants com: electrons de valència i l'electronegativitat.

Llavors començarem el nostre estudi definint el primer terme:            

Els electrons de valència són aquells electrons que es troben en l'última capa o nivell, en la configuració electrònica d'un element.

¿Vas entendre que són els electrons de valència? Si és així llavors el terme electronegativitat ho entendràs amb més facilitat.

La electronegativitat descriu la capacitat d'un àtom per competir pels electrons, amb altres àtoms als quals està unit, és a dir, si dos àtoms estiguessin competint per quedar-se amb un electró aquell que guanya serà el més electronegatiu.

Un exemple d'això és el fluorur de sodi (NaF)

Si el fluor i el sodi competissin per un electró el fluor guanyaria l'electró i el sodi el perdria

• E.N. Del Fluor = 4
• E.N. Del sodi = 0.93

Ara que sabem que són els electrons de valència i electronegativitat podrem entendre. Què és l'enllaç químic? ; podem respondre a aquesta pregunta dient que l'enllaç químic és la unió ens àtoms per aconseguir major estabilitat en on es comparteixen, guanyen o perden electrons de valència.

5 coses que cal saber de les rúbriques?

1. Què és una rúbrica?

És una eina per ajudar a l'avaluació que pot resultar especialment útil quan cal avaluar aspectes complexos, imprecisos o subjectius. Consisteix en preparar una matriu de valoració que recull els elements que volem avaluar i fixa, en cada un d'ells, els criteris que farem servir per donar-los un valor o un altre.

Els elements bàsics d'una rúbrica són els aspectes a avaluar, l’escala de qualificació i els criteris seguits.

2. L’Utilitat

Les rúbriques són especialment útils per a realitzar una avaluació objectiva i consistent d'activitats com treballs grupals, presentacions orals, treballs escrits individuals o pràctiques en laboratori, entre d'altres.

3. Tipus de rúbrica

Comprensiva, holística o global: la que considera l'execució de l'alumne com una totalitat sense jutjar per separat les parts que la componen. Permet qualificar la totalitat del treball.

Analítica: s'avalua per separat les diferents parts o components del producte o exercici.

4. Per qui?

Per al professor suposa una ajuda encaminada a:

• Definir clarament la tasca i els objectius d'aprenentatge.
• Especificar els criteris d'avaluació.
• Concretar i descriure qualitativament els diferents nivells d'assoliment.
• Clarificar i vincular objectius d'aprenentatge i avaluació amb les activitats i continguts del curs.
• Reduir la subjectivitat de l'avaluació.
• Mesurar l'acompliment de l'alumne mitjançant criteris quantitatius, qualitatius i/o mixtes.

5. Per a qui?

Per a l'alumne suposa:

• Un coneixement de les pautes que ha de seguir per assolir l'èxit.
• Una guia eficaç per veure els treballs abans de lliurar-los finalment al profesor.
• Una eina eficaç per a l'autoavaluació.
• Conèixer els criteris amb els quals va a ser avaluat.
• Una eina eficaç per valorar els companys (avaluació per parells).
• L'adquisició d'una major consciència del seu propi procés d'aprenentatge.