Introducció històrica

Sabem que la matèria està constituïda per àtoms i que constituïda per àtoms i que aquest, als seu torn, estan formats per protons, electrons i neutrons.

No obstant això, el món que ens envolta està integrat per elements combinats entre si i no per àtoms aïllats (amb excepció dels gasos inerts). Per això, en aquest tema veurem la manera com els àtoms s'enllacen entre si per donar lloc a combinacions químiques, així com les propietats fisicoquímiques importants d'aquestes.

En aquest sentit, s'ha de disposar d'una teoría de l'enllaç químic que expliqui per què es combinen uns determinats àtoms amb altres i per què ho fan en unes proporcions definides, i a més que justifiqui l'estructura geomètrica de les molècules i els aspectes energètics que acompanyen la formació dels enllaços.

Imatge Google etiquetada per reutilització

A principis del segle XIX, Berzelius va proposar una primera justificació a la unió entre els àtoms: la teoria d'enllaç electrostàtic, segons la qual els àtoms es mantenen units per l’atracció electrostàtica entre càrregues oposades.

A la fi del segle XIX, amb el descobriment d'electró per Thomson, s'obre camí la teoria electrònica de l'enllaç. Basant-se en el model atòmic de Bohr es va comprovar que la configuració electrònica externa era una propietat característica dels elements d'una mateixa família. Aquests electrons externs serien els que participaven en la formació dels enllaços, nomenats electrons valència.

Això va significar un pas molt important en la construcció de la moderna teoria de l'enllaç.